■ ceptre

Etimologia: del ll. sceptrum, íd., i aquest, del gr. skē͂ptron ‘bastó’ 1a font: s. XV
    masculí
  1. Vareta simbòlica de l’autoritat i la dignitat reial o imperial.
  2. figuradament Govern monàrquic; monarquia. Prengué possessió del ceptre d’Espanya.
  3. per analogia Preeminència. El ceptre de l’eloqüència.