■ ceràmica

Etimologia: de ceràmic 1a font: 1888, DLab.
    femení ceràmica
  1. Fabricació menestral o industrial d’objectes (recipients, elements de construcció, etc.) de materials terrosos cuits.
    1. Objecte d’argila cuita fet d’acord amb els procediments de la ceràmica. Una ceràmica exòtica.
    2. Conjunt de ceràmiques. Un jaciment de ceràmica àtica.
    3. ceràmica de bandes Ceràmica neolítica feta a mà, de formes simples, decorada amb línies incises de meandres i d’espirals que formen bandes.
    4. ceràmica de cordes Ceràmica prehistòrica caracteritzada per impressions de cordes al voltant del coll i del ventre dels vasos o bé per incisions profundes que imiten cordons.
  3. ceràmica de metall metal·lúrgia Cermet.