■ cervell

Etimologia: del ll. cerebĕllum, dimin. del ll. cerĕbrum, íd. 1a font: s. XIII
    masculí
  1. anatomia animal Part de l’encèfal que ateny la màxima complexitat i el màxim volum en els mamífers i el volum màxim relatiu en els primats, molt especialment en l’home.
  2. figuradament
    1. El cervell considerat com a seu del pensament, la intel·ligència, el seny, el judici.
    2. tenir un cervell de pardal Tenir poc enteniment.
  3. per extensió zoologia Ganglis nerviosos cefàlics dels invertebrats, especialment quan centralitzen l’activitat nerviosa.
  4. cervell de gat pedologia Concreció calcària impura formada per nòduls dispersos en el llim que s’acumulen principalment a la part alta, on prenen l’aspecte de massa nodulosa i compacta.
  5. cervell electrònic informàtica Ordinador.