■ cicatritzar

Etimologia: de cicatriu 1a font: s. XV, Cauliach
    verb
  1. transitiu
    1. Tancar (una ferida, etc.) deixant-hi una cicatriu. El iode cicatritza les ferides.
    2. figuradament El temps cicatritza totes les ferides.
    1. intransitiu Tancar-se una ferida, etc., esdevenint cicatriu. El trau ja ha cicatritzat.
    2. pronominal El trau ja s’ha cicatritzat.