■ címbal

Etimologia: del ll. cymbălum, i aquest, del gr. kýmbalon, íd. 1a font: 1905
    masculí música
  1. Cadascuna de les dues plaquetes circulars bombades, de fusta o de bronze, que hom bat l’una contra l’altra, que constitueixen un instrument arcaic.
  2. Joc agudíssim de mutació de l’orgue, format per dos, tres o quatre rengles de tubs petits el so més greu dels quals és dues octaves més agut que el so fonamental corresponent.
  3. plural Platerets.