■ cinquanta

Etimologia: del ll. vg. cīnquanta, contracció del ll. cl. quīnquagĭnta, íd. (cf. quaranta) 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Cinc vegades deu, quaranta-nou més un. Un senyor de cinquanta anys.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa cinquanta; cinquantè. El plec cinquanta.
  3. masculí El nombre cinquanta, 50. Els numerals cardinals compresos entre cinquanta i seixanta són: cinquanta-un, cinquanta-una, 51; cinquanta-dos, cinquanta-dues, 52; cinquanta-tres, 53; cinquanta-quatre, 54; cinquanta-cinc, 55; cinquanta-sis, 56; cinquanta-set, 57; cinquanta-vuit, 58; cinquanta-nou, 59. Els mateixos usats com a substantius són: cinquanta-u, cinquanta-dos, cinquanta-tres, etc.
  4. masculí i femení Les cinquanta últimes.
  5. el cinquanta per cent Per cada cent, cinquanta, la meitat.