■ cintra

Etimologia: del fr. cintre, íd., der. de cintrer ‘disposar en forma de volta’, probablement d’un ll. vg. cincturare, der. de cinctura ‘acció de cenyir’ 1a font: 1917, DOrt.
    femení construcció
  1. Curvatura còncava d’una volta.
  2. Bastida de fusta o d’un altre material, de curvatura adequada, disposada per a sostenir una volta durant la seva construcció o les dovelles d’un arc fins després de col·locada la clau.