■ circular2

Etimologia: del ll. circulāre, íd.
    verb intransitiu
  1. Moure’s talment una cosa, que torna al seu punt de partida. La sang circula per les artèries i les venes.
  2. per analogia La saba circula per les plantes.
  3. per extensió
    1. Anar i venir en tots sentits. La gent, els cotxes, els autobusos, circulen pels carrers, per les places.
    2. Passar, una cosa, d’unes mans a unes altres. Aquest pamflet ha circulat molt.
  4. figuradament Córrer, una notícia, un rumor, etc., d’unes persones a unes altres. Circulen rumors que se n’ha anat a l’estranger.



    5. Vegeu també:
    circular1