circumspecte | circumspecta

Accessory
Etimologia: del ll. circumspectus, -a, -um, íd., participi de circumspicĕre ‘mirar al voltant’ 1a font: 1696, DLac.
Body
    adjectiu
  1. Que va molt amb compte amb el que diu, amb el que fa.
  2. per extensió Propi d’una persona circumspecta. Una mirada circumspecta. Un to circumspecte.