■ circumval·lació

Partició sil·làbica: cir_cum_val_la_ci_ó
Compareu: circumvolució
Etimologia: del ll. circumvallatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de circumval·lar;
    2. l’efecte.
  2. ciències militars Línia de trinxeres, de forts, etc., amb què hom envolta o circumval·la una plaça.
  3. per extensió Carretera, camí, que va pel perímetre extern d’una ciutat.