■ cirenaic
| | cirenaica

Partició sil·làbica: ci_re_naic
Etimologia: del ll. Cyrenaicus, -a, -um, i aquest, del gr. Kyrēnaikós, der. de Kyrḗnē ‘Cirene’
    adjectiu i masculí i femení
  1. De Cirene (antiga ciutat de Líbia).
  2. filosofia Dit de l’individu d’una de les escoles socràtiques menors, coneguda com a escola cirenaica, de tendència sensualista en gnoseologia i partidària de l’hedonisme en moral.