■ cítara

Etimologia: del ll. cĭthăra, i aquest, del gr. kithára, íd. 1a font: s. XV, Curial
    femení música
  1. Instrument de la Grècia antiga, amb cordes paral·leles a la taula harmònica i tensades des d’un bastidor exterior.
  2. Instrument de cordes pinçades sense mànec, amb una caixa de ressonància plana, quatre o cinc cordes melòdiques i tot d’altres cordes per a fer sonar arpegis o acords d’acompanyament.
  3. plural Família d’instruments que inclou tots els cordòfons senzills, en els quals la caixa de ressonància no n’és, en principi, un element essencial.