clamor1

Accessory
Etimologia: del ll. clamor, -ōris, íd. 1a font: s. XIII
Body
    masculí o femení
  1. Crit sorollós, prolongat.
  2. especialment Crit tumultuós de malcontentament, de censura, etc., d’una munió de persones.


  3. Vegeu també:
    clamor2