clapar2

Accessory
Etimologia: s. XX; probablement de clapa, a partir de la combinació de l’aspecte onomatopeic de soroll (roncs) amb el d’estar convertit en un soc, en una pedra 1a font: 1696, DLac.
Body
verb intransitiu vulgarment Dormir fort. Es passa el dia clapant.


Vegeu també:
clapar1