■ clatellada

Etimologia: de clatell 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Cop de mà al clatell; bescollada.
  2. figuradament i col·loquialment Fet d’haver de pagar més del que hom esperava. La factura de la reparació del cotxe ha estat una clatellada.