■ claviorgue

Partició sil·làbica: cla_vi_or_gue
Etimologia: cpt. analògicament de clavi(cèmbal) o clavi(cordi) i orgue
[plural claviorgues o, dialectal, claviòrguens] masculí música Instrument resultant de la combinació d’un orgue petit i d’un instrument de cordes amb teclat.