■ clergue

Etimologia: del ll. clērĭcus, der. del ll. td. clerus ‘clero’, i aquest, del gr. klē͂ros ‘part rebuda en sort’, calc de l’hebreu naḥalah ‘el lot de cada u’, aplicat als levites 1a font: 1137
    masculí cristianisme
  1. Segons el dret canònic, home destinat al servei de Déu que ha rebut ordes sagrats.
  2. clergue regular Membre de diverses corporacions clericals que en professa els vots religiosos i viu en comunitat, compromès espiritualment en un treball pastoral conjunt.