■ clorur

Etimologia: de clor- i -ur2 1a font: 1839, DLab.
    masculí química inorgànica
  1. Combinació de clor amb un cos compost o simple altre que l’oxigen i l’hidrogen.
  2. Anió Cl- que hom pot considerar derivat formalment de l’àcid clorhídric per pèrdua de l’hidrogen.