■ ço

Homòfon: so m
Etimologia: del ll. vg. ecce-hoc ‘heus ací això’, reduït en una pronúncia laxa a cio[c], amb efèresi de la e- 1a font: s. XI
  1. pronom Açò, això, allò.
  2. ço del meu (o del teu, etc., o d’altri, o d’algú, etc.) pronom Allò que és propietat meva, teva, etc., allò que pertany a mi, a tu, etc. Despengué molt de ço del seu.
  3. ço és a saber (o ço és) pronom Això és.
  4. ço que pronom
    1. arcaisme El que, allò que. No és digne de ço que desitja.
    2. Cosa que. Li ha dit que sí, ço que li ha plagut molt.
  5. per ço locució adverbial i pronom Per això, per aquesta causa.
  6. per ço que locució conjuntiva i pronom arcaisme Per tal que.
  7. per ço com (o per ço car) locució conjuntiva i pronom arcaisme Per tal com.