■ coadjuvant

Partició sil·làbica: co_ad_ju_vant
Etimologia: de coadjuvar
  1. adjectiu Que coadjuva.
  2. masculí i femení dret processal Persona que intervé en un procés, sense figurar com a part demandant o demandada, per prestar ajut a la defensa d’una de les parts, atès que és titular d’un interès jurídic actual que podria ésser lesionat per la sentència.