■ coartació

Partició sil·làbica: co_ar_ta_ci_ó
Etimologia: de coartar 1a font: s. XV
    femení
    1. Acció de coartar;
    2. l’efecte.
  2. dret canònic Antigament, obligació d’ordenar-se dins un cert termini, segons les condicions del benefici eclesiàstic obtingut.