■ coartada

Partició sil·làbica: co_ar_ta_da
Etimologia: de coartar 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Circumstància d’haver estat absent, un presumpte culpable, del lloc del delicte a l’hora que se suposa d’haver estat comès, adduïda com a prova d’innocència.
    2. preparar la coartada Elaborar un pla per a eludir la responsabilitat d’un delicte.
  2. figuradament Subterfugi.