■ coble

Homòfon: cobla
Etimologia: de cobla 1a font: 1427
    masculí
  1. Lligam de corretja, de corda o de cadena amb què és conduït un animal (cavall, gos, etc.) que hom fa caminar al costat seu.
  2. Corda, corretja, que uneix dos animals perquè vagin en reguitzell.
  3. per extensió Parella o conjunt d’animals units per a una finalitat comuna. Un coble de bous. Un coble de gossos de caça.