■ coca1

Etimologia: d’origen expressiu infantil, amb paral·lels en altres llengües 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
    1. gastronomia Massa de farina i de diversos ingredients, de forma generalment ovalada i plana, cuita al forn.
    2. coca de (o amb) recapte (o coca enramada) gastronomia Coca que hom fa amb pasta de farina amb oli, arengada, talls de botifarra, cansalada, ceba, pebrot, etc.
    3. fer-se (o estar fet) una coca figuradament Aixafar-se o estar aixafada, deformada, completament (alguna cosa).
    4. fet una coca figuradament Aixafat, desfet, aclaparat, molt cansat. Deixar, trobar, estar, fet una coca.
  2. marina, marítim Deformació que pren un cable com a conseqüència d’haver estat enrotllat.
  3. marina de guerra Nom donat al galó superior dels usats pel cos general d’algunes armades.



    4. Vegeu també:
    coca2
    coca3