■ cocaïna

Partició sil·làbica: co_ca_ï_na
Etimologia: de coca3 i -ina 1a font: 1917, DOrt.
femení farmàcia, indústria farmacèutica i toxicologia Alcaloide principal de les fulles de coca, de gust amarg, usat en medicina i cirurgia per a produir anestèsia local en les mucoses, molt tòxic i capaç de crear addicció.