■ codolada2

Etimologia: potser de còdol o d’un encreuament d’aquest amb un ll. caudulata, der. de caudula ‘cueta’
femení poètica Forma mètrica composta d’un seguit de versos apariats, sovint isosil·làbics els dos primers i després alternativament llargs i curts, i els altres, rimats entre ells de dos en dos.


Vegeu també:
codolada1