■ coexistència

Partició sil·làbica: co_e_xis_tèn_ci_a
Etimologia: de coexistent
    femení
  1. Existència simultània.
  2. coexistència pacífica ciències polítiques Fórmula de política i de diplomàcia internacional que propugna la coexistència entre els estats de sistemes sociopolítics antagònics i el rebuig de la guerra com a mitjà per a resoldre llurs diferències.