■ cohabitació

Partició sil·làbica: co_ha_bi_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. cohabitatio, -ōnis, íd. 1a font: 1917, DOrt.
    femení
  1. Acció de cohabitar.
  2. dret civil Obligació jurídica que neix de la natura del matrimoni i que consisteix en el fet que la parella visqui en unitat de casa i de llit.
  3. ciències polítiques Situació en què un cap d’estat i un govern de partits polítics diferents ocupen simultàniament el poder.