■ colar2

Homòfon: culà, cular
Etimologia: del ll. collare, íd., der. de colum ‘filtre, garbell’ 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Passar (un líquid) a través dels porus o els intersticis d’un teixit, d’una capa d’arena, etc. Coleu la salsa abans de servir-la.
  2. transitiu metal·lúrgia Vessar (el metall fos) del gresol al motlle.
  3. pronominal
    1. popularment Introduir-se sense permís o sense pagar entrada en algun lloc. Colar-se en una festa, en un concert.
    2. Passar al davant d’algú, en una cua, sense esperar el torn. Jo he arribat primer, però aquell s’ha colat.



    4. Vegeu també:
    colar1