■ col·legialitat

Partició sil·làbica: col_le_gi_a_li_tat
Etimologia: de col·legial1
    femení
  1. Qualitat de col·legial.
  2. catolicisme Doctrina teològica segons la qual els bisbes, successors dels apòstols per via de consagració sacramental, són ordenats (per institució divina i col·legialment presos) al servei de tota l’Església, sobre la qual, conjuntament amb el papa, tenen potestat plena i suprema.