■ colofó

Etimologia: del gr. kolophṓn, -ō͂nos ‘cim; coronament d’alguna cosa’ 1a font: c. 1900
    masculí
    1. Inscripció o anotació posada al final d’un llibre per indicar el nom de l’impressor, el lloc i la data de la impressió i altres circumstàncies referents a l’obra.
    2. paleografia En els manuscrits, anotació final on consta el nom del copista i altres circumstàncies temporals o locals.
  2. figuradament Complement final, coronament, d’alguna cosa. El discurs del president fou el colofó de l’acte.