colpir

Accessory
Etimologia: probablement de l’it. colpire, íd. 1a font: 1917, DOrt.
Body
    verb transitiu
    1. Tocar, encertar, amb una certa força. La pedra el colpí al genoll. Colpir amb l’espasa, amb la llança.
    2. figuradament La ira divina ha colpit l’assassí.
    3. colpir-se el pit Donar-se cops al pit en senyal de penediment.
  1. figuradament Afectar d’una impressió forta, sobtada. Colpir d’espant, d’emoció.