■ colrar

Etimologia: contracció ja molt ant. de colorar 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
  1. transitiu El sol, un bronzejador, la intempèrie, emmorenir la pell. El sol la colrarà. Colrat del sol.
  2. pronominal
    1. En tres dies de córrer per la platja s’ha colrat tot.
    2. per extensió Recremar-se, sobtar-se.
  3. transitiu pintura Aplicar la colradura damunt la superfície apropiada.