■ comanador
| | comanadora

Etimologia: de comanar 1a font: 1182
  1. masculí i femení
    1. Persona que té confiada la cura d’algú o d’alguna cosa.
    2. catolicisme Superior d’algunes cases religioses, especialment de l’orde de la Mercè.
  2. masculí història Dignitat dotada de renda que administrava una casa religiosa d’un orde religiós o comanda.
  3. masculí història En els ordes honorífics moderns, dignitat sense rendes.