■ comanar

Etimologia: del ll. vg. commandare ‘encomanar’ 1a font: s. XI
    verb
  1. transitiu
    1. encomanar 1, encarregar.
    2. Saludar un absent enviant-li records, expressions d’afecte. Ja em comanaràs molt en Joan. Comana’m força la padrina.
  2. transitiu història Atorgar una comanda.
  3. pronominal història Posar-se sota la potestat o el domini d’un senyor major, tant en forma merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep.