■ combatre

Etimologia: del ll. vg. *combattuere, íd., de procedència cèlt 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. Lliurar un combat o combats. Combatre contra els enemics del país. Combatre per la justícia, per la glòria.
    2. figuradament Lluitar contra (un obstacle, un perill, un mal). Combatre contra la fam, contra els vicis.
  2. transitiu
    1. Lliurar combat (contra algú). Combatre un adversari.
    2. figuradament Lluitar (contra alguna cosa), oposar-se a, mirar de vèncer. Combatre un argument, un error. Combatre un incendi, una malaltia.