■ combinació

Partició sil·làbica: com_bi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. td. combinatio -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de combinar o de combinar-se;
    2. l’efecte.
  2. heràldica Unió de dues peces per a formar-ne una de diferent.
  3. indumentària Peça de vestir interior femenina, sense mànigues, de cotó, seda, niló, etc., que va sota el vestit.
  4. matemàtiques Part de la combinatòria que estudia la manera d’agrupar els elements d’un conjunt.
  5. música En l’orgue, comandament, de botó o de pedal, d’un sistema mecànic, pneumàtic o elèctric que permet de col·locar instantàniament un conjunt determinat de registres, excloent tots els altres.
  6. química Reacció química per la qual dos elements o més, dues molècules o més, s’ajunten per a formar un compost únic.
  7. tecnologia
    1. Únic conjunt de nombres, lletres o signes, entre diversos de possibles, la selecció del qual desenclava el dispositiu de seguretat de certs cadenats, panys o caixes de cabals, que d’altra manera fora impossible d’obrir.
    2. Nom del dispositiu de seguretat que funciona segons una combinació.