■ comiat

Partició sil·làbica: co_mi_at
Etimologia: del ll. commeātus, -us ‘acció d’anar i venir’, der. de commeare ‘anar i venir’, i aquest de meare ‘anar, passar’ 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
    1. Acció de saludar-se quan algú se’n va.
    2. Llicència o permissió de partir, d’anar-se’n.
  2. dret desnonament 2.
  3. dret del treball Forma d’extinció de la relació laboral per la voluntat unilateral de l’empresari, hi hagi causa justificada o no.
  4. literatura Composició d’origen provençal estretament relacionada amb el maldit i en la qual el poeta renunciava a l’amor de la seva dama.
  5. any de comiat Any de temps que hom donava al masover quan el treia de la masia.
  6. donar comiat (a algú)
    1. Acompanyar-lo fins a la porta quan se’n va, dir-li adeu.
    2. Invitar-lo a anar-se’n.
    3. especialment Treure (un criat, un treballador, etc.) de la feina.
  7. judici de comiat dret processal civil
    1. Procediment judicial interposat pel treballador acomiadat contra l’empresari.
    2. Judici de desnonament.
  8. prendre comiat Saludar (algú) abans d’anar-se’n.