comissari
| | comissària

Accessory
Etimologia: del b. ll. commissarius, der. de commissus, part. de committĕre ‘executar, cometre’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    masculí i femení
  1. Nom donat, en alguns casos, a qui és delegat per a certes funcions, generalment temporànies.
  2. dret administratiu Funcionari de policia que té cura del compliment de les lleis i les ordres establertes per l’autoritat referents a l’ordre públic.
  3. esports
    1. En certes competicions esportives, auxiliar de l’àrbitre encarregat de la fiscalització dels aspectes reglamentaris.
    2. En les curses de cavalls, encarregat de l’aplicació del reglament, amb amplis poders de decisió.
  4. marina, marítim Persona que duu a terme les funcions administratives de bord i té cura dels serveis de fonda.
  5. comissari de la fallida dret mercantil Persona designada pel jutge per a l’ocupació dels béns i els papers del bancarroter, fer-ne l’inventari i romandre’n dipositària.
  6. comissari polític Durant les èpoques revolucionàries, individu encarregat pel poder civil, o per un partit revolucionari, del manteniment de la fidelitat als principis ideològics i del control global dins les forces armades.