■ commixtió

Partició sil·làbica: com_mix_ti_ó
Etimologia: del ll. commixtio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de mesclar;
    2. l’efecte.
  2. dret Unió de coses que es barregen i es compenetren talment, que no es poden separar ni distingir.
  3. litúrgia En la missa, ritu que segueix el de la fracció i que consisteix a tirar dins del calze un bocí del pa ja consagrat.