■ commoció

Partició sil·làbica: com_mo_ci_ó
Etimologia: del ll. commotio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Pertorbació violenta, agitació, sotragada. La commoció produïda per un bombardeig. Una commoció política.
  2. patologia Trastorn, d’origen traumàtic, de les funcions cel·lulars d’un òrgan, generalment amb repercussió en altres d’allunyats o acostats a aquest, sense lesió anatòmica. Commoció cerebral.