■ commutació

Partició sil·làbica: com_mu_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. commutatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de commutar;
    2. l’efecte.
  2. dret penal Indult parcial que consisteix a substituir una pena o diverses per altres de no tan greus.
  3. electrotècnia
    1. Modificació de la configuració d’un circuit elèctric o de diversos mitjançant l’establiment o la supressió de determinades connexions.
    2. Conjunt de fenòmens que tenen lloc en l’induït d’una màquina elèctrica produïts per la inversió del sentit del corrent en el moment que una bobina és posada en curtcircuit al col·lector mitjançant les escombretes.
  4. lingüística Substitució d’uns elements lingüístics per uns altres de la seva mateixa classe per tal d’establir les unitats distintives fonològiques, morfològiques o semàntiques d’una llengua.
  5. retòrica Figura retòrica, anomenada també reversió, que consisteix en la inversió dels termes d’una proposició en una altra d’immediata, de manera que aquesta forma contrasta amb la precedent. Ex.: menjar per viure i viure per menjar.
  6. telecomunicacions Operació que consisteix a establir les connexions individuals entre les vies de transmissió o els circuits de comunicació entrants i sortints a fi d’establir la comunicació desitjada entre dos punts.