■ commutador
| | commutadora

Etimologia: de commutar
  1. adjectiu Que commuta.
  2. masculí electrotècnia Aparell per a interrompre un circuit i connectar-ne un altre.
  3. masculí física En el marc de la mecànica quàntica o de la mecànica estadística, operador donat per l’expressió [A,B] = AB—BA, essent A i B dos operadors.
  4. masculí informàtica Paràmetre d’un programa que selecciona una alternativa d’entre diverses de possibles.