■ commutatiu
| | commutativa

Partició sil·làbica: com_mu_ta_tiu
Etimologia: de commutar 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la commutació.
  2. Dit del contracte en el qual l’interès pecuniari de les prestacions de les parts és ben determinat des de la seva celebració.
  3. propietat commutativa matemàtiques Propietat d’algunes operacions segons la qual el resultat de compondre dos elements és independent de l’ordre en què hom els agafi.