■ comparèixer

Partició sil·làbica: com_pa_rèi_xer
Etimologia: del ll. td. comparescĕre, íd., substitució del cat. ant. comparer, del ll. comparēre 1a font: 1575, DPou.
    verb [pr ind sing 1 comparec o compareixo] intransitiu
  1. Presentar-se, acudir. Són les nou i el teu pare encara no ha comparegut.
  2. Ésser trobada (alguna cosa perduda). Ja han comparegut aquells guants.
  3. Presentar-se inopinadament. Quan ja sortíem ha comparegut el cosí.
  4. especialment
    1. Presentar-se davant un superior o una autoritat que n’ha donat l’ordre.
    2. dret Presentar-se davant el jutge o un tribunal, personalment o per poders, per mostrar-se part litigant o en compliment d’una citació.
    3. dret Presentar-se davant un notari per a l’atorgament d’una escriptura.