■ compensació

Partició sil·làbica: com_pen_sa_ci_ó
Etimologia: del ll. compensatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de compensar o de compensar-se;
    2. l’efecte.
  2. aeronàutica Reducció de l’esforç necessari per a la correcció de la posició de vol d’una aeronau mitjançant la disposició d’una part dels alerons i dels timons de direcció i de profunditat davant la línia de frontisses.
  3. dret Manera d’extingir les obligacions vençudes entre persones que per dret propi són recíprocament creditores i deutores l’una de l’altra.
  4. economia Sistema de pagament internacional basat en un procediment de compensació que elimina la necessitat de l’ús de divises estrangeres.
  5. nàutica Operació d’anul·lar les desviacions magnètiques que presenta l’agulla nàutica en qualsevol dels trenta-dos rumbs de la rosa dels vents.
  6. rellotgeria Operació que té per objecte eliminar les variacions d’isocronisme de pèndols i volants degudes a diferències de temperatura ambient.