■ competir

Homòfon: compatir
Etimologia: del ll. competĕre, íd., der. de petĕre ‘dirigir-se vers; demanar’ 1a font: 1653, DTo.
    verb intransitiu
  1. Pertànyer en virtut d’un dret. Aquest assumpte no li competeix. És la part que competeix al fill.
  2. Lluitar, esforçar-se, emular-se dues persones o més, per aconseguir el mateix objecte. Són massa gent a competir per la mateixa plaça. Ningú no pot competir amb ell.
  3. per extensió Ésser considerat del mateix grau de perfecció que una altra persona o cosa del mateix gènere. Aquesta obra pot competir amb la de qualsevol artista famós.