■ complaent

Partició sil·làbica: com_pla_ent
Etimologia: de complaure 1a font: 1917, DOrt.
    adjectiu
  1. Disposat a complaure. Intentar d’ésser complaent envers els altres.
  2. Que es complau en alguna cosa. Observava els infants amb esguard complaent.