complir

Accessory
Etimologia: del ll. complēre ‘omplir, completar, dur a terme’, der. de plere 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb [p p complert -a o complit -ida]
    1. transitiu Referint-se a una prometença, un desig, un manament, etc., executar completament (la cosa promesa, desitjada, manada, etc.). Compleixen rigorosament els seus deures, les seves obligacions.
    2. intransitiu Executar completament el propi deure, les pròpies promeses. Mai no compleix amb les seves obligacions.
  1. usat absolutament Fer allò que cal fer, allò a què hom resta obligat. És un treballador que compleix.
  2. pronominal Referint-se a una predicció, un desig, etc., esdevenir-se, ésser executada, la cosa predita, desitjada, etc. S’ha complert el teu pronòstic.
  3. transitiu Atènyer en tal temps (una edat determinada). Demà compleix tres anys.
  4. intransitiu Finir una durada determinada. Avui compleix el termini establert.