■ comptador2
| | comptadora

Etimologia: de comptar i -dor1 1a font: s. XIV
  1. masculí i femení
    1. Persona que porta la comptabilitat; comptable.
    2. dret Persona designada per un jutge o per les parts interessades per a liquidar un compte.
  2. masculí Aparell per a mesurar la quantitat d’un flux o d’una energia que s’escola per un indret determinat o per a registrar el nombre d’esdeveniments repetitius. Comptador d’aigua, de gas.
  3. masculí informàtica
    1. Mecanisme que hom fa servir per a emmagatzemar un nombre i fer-lo incrementar o reduir d’acord amb un senyal d’entrada.
    2. Variable, usada en un programa, que adopta valors enters i que normalment hom fa servir per a incrementar o reduir un valor inicial en quantitats també enteres (en general petites i regulars).
  4. masculí partícules elementals Tipus de detector utilitzat especialment per al compte de partícules que hi incideixen, bé que a voltes consisteix simplement en una cambra que porta acoblat un dispositiu de compte.



    5. Vegeu també:
    comptador1